dimarts, 10 de desembre de 2013

Aprenem a observar!

Un dels objectius del nostre bloc era acostar-nos al tractament general de l’observació d’un ésser viu a una aula de primària, és a dir, treballar de quina manera  un mestre pot tractar L’OBSERVACIÓ D’UN ÉSSER VIU. Podíem observar qualsevol tipus d'ésser viu però abans havíem d’aprendre a mirar. Un treball d’observació pot generar curiositat i ser potent en qualsevol cicle de primària si el que volem és esbrinar alguna cosa sobre aquell ésser viu o  bé mirar per trobar resposta a les preguntes que ens genera.
Aquest treball ens ha apropat a la vida del petit ésser viu que hem observat, unes llavors de ruca. Ens ha permès posar-nos en el lloc del mestre que guia, que esbrina quin tipus de preguntes ens ajuden a anar més enllà del que veiem i de la descripció dels fets. A més, hem pogut fer nosaltres mateixes aquest procés de raonament, conversa,  descripció, observació, cura i evolució de les nostres idees respecte el que hem vist i experimentat.
Vam escollir la ruca perquè vam creure molt interessant veure l’evolució i canvi d'un ésser del món vegetal. Vam estar parlant i valorant totes les portes que se’ns obrien, però vam centrar-nos i vam trobar que la ruca és una planta que creix ràpid, la seva època és la tardor i per tant, era una opció diferent amb la flexibilitat suficient per estar a l’aula. Un cop tancada l’observació, la nostra perspectiva ha canviat, ja que no ha estat fàcil cuidar-la; a l’aula no va créixer tot el que nosaltres esperàvem i finalment va morir. Potser hauríem pogut escollir un altre tipus de planta, o haver-la cuidat en un espai més natural, però aquest petit entrebanc, molt habitual en aquest tipus d’experiències, ens ha fet veure i treballar d’una altra manera i també aprendre.
Paral·lelament al seguiment de la nostra ruca hem anat posant nom al que hem aconseguit i descobert amb aquesta observació.  L’objectiu d'aquesta pràctica era la construcció del model d’ésser viu. Rosa Maria Pujol i Mariona Espinet escriuen sobre construir el model d’ésser viu a l’escola infantil i primària i diuen que “aprende ciències pretén construir una manera de mirar o de situar-se davant dels fenòmens naturals, és a dir: una manera de fer, de pensar i actuar més poderosa. Parlem de modelització per identificar aquesta concepció de l'aprenentatge científic i de models per al conjunt d'idees que els configuren." 
Per tant, podem entendre que la construcció d’un model d’ésser viu es fa a partir de l’observació i de preguntes sobre el seu organisme: Com és per fora? Per què és així? Què fa i per què ho fa? Com és per dins? Sobre la seva interacció amb el medi: On viu? Com és el lloc on viu? Podria viure en un altre lloc?, Què hi fa? Què necessita?I sobre els canvis que pot experimentar: Canviarà? Creixerà? Quant temps passarà perquè canviï? Com era abans?A més, en el cas de model d’ésser viu complex entenem que és un sistema obert que intercanvia matèria de manera continuada, energia i informació amb el seu medi i que, a més, està condicionat per l’espai i el temps en què viu, és a dir condiciona i és condicionat pel seu MEDI o CONTEXT.


No podem construir aquest model a partir, únicament, de l’observació. Nosaltres, a base de pràctica i, partint també de totes les experiències que hem llegit i treballat, ens hem fet moltes preguntes i hem conversat entre nosaltres. La part més important d'aquest treball no són les conclusions a les que hem arribat sobre les ruques, sinó les preguntes i les converses que aquestes generen, base de tots els aprenentatges.  Però, quines són les bones preguntes? Els alumnes es poden fer moltes preguntes però no totes promouen l’activitat de buscar la resposta. Les preguntes tenen sentit a partir dels coneixements adquirits i el mestre ha de poder guiar i conduir l’exploració de cada resposta, perquè una bona pregunta convida a fer una millor observació, un nou experiment, etc.

Hem après, també, que una bona pregunta fa que els alumnes no només intentin trobar o elaborar una resposta, sinó que es facin més preguntes. Però, com  són les bones preguntes? El mestre ha de fer preguntes obertes i productives com per exemple: Com li explicaries a un amic què és? 

A nosaltres ens va costar molt arribar a formular-nos preguntes com aquestes. Ens quedàvem encallades en la resposta, ja que de moltes la desconeixíem o no ens feia pensar, sinó buscar. Vam tenir dubtes de si realment allò que més ens preocupava era que no es morís la ruca en comptes de preguntar-nos què significaven les petites observacions que fèiem. Podem dir que vam començar a aprendre a reformular tots aquells dubtes que ens venien al cap quan vèiem la ruca seca, blanca o petita. Les nostres converses van canviar de to, i el diàleg va aconseguir que treballéssim la temperatura, la humitat i moltes altres hipòtesis que vam anar elaborant. Que els alumnes arribin a la resposta exacta i concreta o a una explicació científica precisa no és tan important, ja que l’important no és arribar a memoritzar les característiques o condicions que necessita la planta per viure, escrites en un llibre, sinó que la pròpia experimentació i observació pot fer que comprenguem què necessita.
Tal com afirmen Neus Sanmartí i Mercè Izquierdo en el seu article “Fer ciència a través del llenguatge”[1] una de les principals finalitats de l’ensenyament és que siguin capaços de comunicar les seves idees i els seus coneixements. És per això que és molt important que els alumnes relacionin el “fer” i el “pensar” i és en aquest moment quan té importància la conversa, quan s’exposa i les idees entren en contradicció amb les dels companys, quan s’ha d’argumentar o explicar.. i genera COMPRENSIÓ i també aprenentatge.

Altrament, quan en l’àmbit de les ciències s’entra en aquest  procés de descobriment,  aprenentatge, i construcció de coneixement partint de l’observació, pot ser que les coses no surtin com esperem, sorgeixin imprevistos i això generi frustració. És important però, mantenir la motivació dels infants i també la dels mestres perquè els imprevistos són també ocasions per aprendre i dels quals en poden sorgir noves preguntes, descobriments i observacions. Les nostres ruques van morir al cap de dues setmanes d’observar-les i ens va costar tornar a encaminar el treball. Finalment, la conversa i el diàleg entre nosaltres ens va portar a tornar-ho a provar, a buscar altres llavors i condicions i observar el creixements d’aquests vegetals d’una altra manera, i va funcionar, l’aprenentatge va continuar!



[1] IZQUIERDO, M. SANMARTÍ, N. Cap 1. << Fer>> ciencia a través del llenguatge. Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. (2007) Barcelona. Edicions 62. Col3lecció Rosa Sensat

dimarts, 19 de novembre de 2013

Com cuidar una planta?

Per començar aquesta entrada i situar-nos una mica en el que vindrà...
Recordem que som noies estudiants del Grau en Educació Primària, ho fem perquè estem de pràctiques actualment i, a una de les nostres aules estem treballant les plantes i una situació d’aula i espontània ens ha ajudat a iniciar aquesta entrada que volíem fer i a incloure nou material a la nostra recerca sobre la cura de les plantes. A continuació descrivim la situació i comencem l’entrada dels links.
A l’aula de 3r estem tractant el tema de les plantes i la mestra ha proposat tenir cura a l’aula d’una planta i per engegar una mica de coneixements previs, ha decidit preguntar als alumnes què cal fer per cuidar les plantes.
En Cesc, un dels alumnes de la classe, ha comentat que la seva mare veu el programa “Divendres” de TV3 a les tardes i que recorda que un dia parlaven de les plantes. 
Busquem...
En Cesc va obrir la porta a la recerca de com hem de cuidar les nostres plantes que tenim a casa. Vam trobar el programa on en parla. En el vídeo que trobareu a continuació, una especialista, la Silvia Burés, ens explica i dóna els consells bàsics a l’hora de cuidar les plantes i fer que no se’ns morin. (link que condueix al programa "Divendres").
Què hem après?
Primer de tot ens hem preguntat qui era la Sílvia Burés, perquè potser podríem obtenir més informació sobre el nostre ésser viu sabent qui és ella. La primera cosa que ha dit la Sílvia és que hem de tenir paciència, hem de parlar amb elles, observar-les. Nosaltres amb la planta de la classe no en vàrem tenir. També hem vist que no totes les plantes necessiten la mateixa aigua i la mateixa llum.
Seguim fent recerca…
Hem fet recerca sobre qui era Sílvia Burés i hem sabut que era una enginyera agrònoma que té un consultori de plantes i que col·labora amb la Vanguardia. Hem entrat a la Vanguardia des de l’ordinador de l’escola i hem trobat que hi ha un consultori de jardineria i que ella és la persona encarregada. És un fòrum on la gent expressa els seus dubtes i on poden trobar solucions a les seves inquietuds. Pot ser nosaltres també podríem expossar els nostres? A les nostres ruques els hi sortiran flors?
Una altra eina de treball a l’aula amb què estemtreballant és el llibre de text, i després de fer recerca i documentar-nos sobre com cuidar una planta i quina ha de ser la nostra actitud, escollim una pàgina del llibre que ens servirà de guia pràctica per a la cura de la planta i per comprendre què li passa.

Imatge d'un llibre de text d'escola on dóna consells per a cuidar plantes

Continuem!

Com continuen les ruques?
Imatges de la ruca que tenim a interior i exterior
Encara no ha passat ni un mes des que les vam plantar i ja han crescut molt. Pensem que no han crescut encara més perquè el test on les tenim és petit i no tenen prou espai. Ens plantegem trasplantar una d’elles, la que està més crescuda, encara que pensem que són tiges dèbils i podrien trencar-se. Continuarem observant i pensant sobre el trasplantament...
Pel que fa a la seva cura, cal dir que ara n'estem tenint molta. No les reguem tan sovint, però les observem diàriament, les toquem i pensem molt en les seves necessitats.
Li dóna prou el sol? Si pensem que no és suficient la posem a una zona on toca més el sol.
I a la nit, ara que fa fred, què podem fer? Les nostres ruques passen molt de temps a l’interior. Una d’elles passa les hores de sol a una terrassa on li toca el sol i a la tarda-nit la posem a la cuina, on no fa tant fred i li toca la llum artificial. L’altra està sotmesa a la llum artificial tot el dia, ja que com hem dit abans, està a casa.
Un dels neguits d’aquests dies...
Està plovent molt! Què fem amb la ruca que tenim a la terrassa? Durant aquests dies hem tingut una incertesa important sobre la pluja i la ruca. Si la que tenim a l’exterior la deixàvem a la terrassa potser rebria un excés d’aigua, s’ofegaria i no hauríem tornat a tenir una bona cura d’ella. Així que la ruca la vam tenir tot el dia dins però si els núvols marxaven la posàvem fora i, quan tornava a ploure, cap a dins un altre cop. També cal dir que aquests dies que ha estat dins i fora per la pluja no s’ha regat, perquè entre que li ha caigut aigua i la humitat que hi havia ja és suficient.
Una nova observació
Les fulles de la ruca ja no són tan petites, ara continuen tenint la seva forma rodoneta però algunes d’elles s’estan fent més grans i més amples.  Fins i tot, hi ha algunes que sobresurten per damunt de les altres.
I ara, què en pensem?
Imatges de la ruca d'interior
Veient i observant el procés que estan seguint les nostres plantes des que les vam plantar, pensem que ho estem fent bé. Les plantes s’estan nodrint correctament i reben tot el que necessiten per viure. Ara tenim el dubte de l’espai i sobre què farem al respecte.  Una altra cosa que encara no hem pogut esbrinar i que esperem poder veure és si les nostres ruques tindran flors o no. En cas de no poder observar-ho i descobrir-ho de primera mà, haurem de fer recerca i resoldre el dubte. De moment, esperem.
Fem recerca!

dijous, 7 de novembre de 2013

Tornem a començar!

Ens deixem portar...
A l’entrada anterior vam parlar sobre què podia estar passant-li a la nostra ruca i vam preguntar-nos coses al respecte. Rere parlar i dialogar i intentar respondre les nostres preguntes vam arribar a la conclusió que no l’havíem cuidat bé i que no vam comprar les llavors i tot el que calia al lloc adequat. Pensem que és per això que el treball de cuidar la ruca no ens ha sortit prou bé.
Noves ruques!
Nova ruca, plantada el dia 1/11
Donat que encara teníem temps per a l’observació, vam plantar en dos testos un sobre de llavors de ruca comprat a un garden. Aquest fet ens va motivar molt a continuar el temps que ens quedava, i per a la nostra sorpresa, les noves ruques han crescut molt ràpid i amb exuberància.
Quines diferències hem trobat? Com hem actuat ara?
Una de les noves ruques, plantada dimecres 30/10
La primera ruca ens va créixer dèbil i vam experimentar molt amb ella,  de manera que ja sabíem que podia anar bé o malament. Aquesta segona plantació l’hem fet amb més cura, amb adob i terra de jardí. L’hem cuidat al sol i a interior i a tots dos ambients ha donat bons resultats.
Resolem dubtes...
Una de les preguntes que ens fèiem a l’entrada anterior era sobre l’aigua i si l’havíem regat prou. Ens hem plantejat l’opció d’haver-les regat massa i hem considerat també que al laboratori feia massa calor i que ha sofert un problema nutritiu, potser l’aigua l’absorbia massa ràpid pel calor però no era del tot suficient per donar-li força a la planta i que aquesta pogués realitzar les seves funcions.
Què observarem a partir d’ara?
A partir de les nostres observacions ens hem adonat que aquesta vegada ha començat millor. Ara volem veure què li passarà a la ruca.
Canviarà molt més? Creixerà més? Es faran més altes les tiges? Què passarà amb les fulles? Deixarà de créixer?

Abans que acabem de fer aquest treball i aquesta observació d’un ésser viu, farem una entrada amb material interactiu amb consells per a poder cuidar una ruca o alguna altra planta!



dilluns, 28 d’octubre de 2013

Què li està passant a la nostra ruca?




Durant aquesta setmana hem observat que a la nostra ruca li està passant alguna cosa, però, per què? Potser té massa aigua?
Massa llum? Poca?
Dilluns al mati estava fluixa i tots els brots de la ruca tapada havien caigut, l’altra en canvi, estava bé però al llarg del matí va anar caient.
L’hem regat prou?
La terra de la ruca estava molt seca i vam pensar que aquest seria el problema però el dimecres quan vam anar a veure-les, ens vam sorprendre perquè encara estava pitjor...
Aquesta situació ens va omplir de dubtes, i fins i tot, ens va frustrar, ja que no sabíem què estàvem fent malament.
Comprem una altra ruca? Esperem a veure què passa?
Per a la nostra sorpresa, rere haver enfrontat les nostres opinions vers què fer amb l’observació de l’ésser viu, divendres una d’elles havia ressorgit! Estava un altre cop amb els brots enlairats.
Hem dialogat, hem conversat sobre la situació estranya de la nostra ruca... A quines conclusions hem pogut arribar?
De divendres a dilluns de la setmana passada vam posar massa aigua i la vam ofegar, com que necessitava més llum la vam col·locar sota un llum fluorescent artificial. Després d’això, va acabar de morir, la vam deixar en l’estat originarl i una d’elles va refer-se, creiem que perquè vam posar-hi aigua però amb mesura.
Aquest matí tornava a estar pansida, hem decidit fer forats a sota per descartar que no estiguem ofegant-la i fent-la sofrir canvis molt bruscos en la seva terra i per tant, afectant als seus nutrients.
Continuarem observant i actuant per veure de quina manera podem salvar la nostra ruca i a veure què més podem fer!

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Què necessiten les ruques per germinar?






QUÈ NECESSITEN LES RUQUES PER GERMINAR?
Avui 14 d’octubre, fa sis dies que vam plantar les llavors de ruca. Sense cap indici de germinació les vam deixar durant el cap de setmana, ben regades, a diferents espais de l’aula. Si recordem, a un dels test li tocava la llum natural de manera directa, a través de la finestra; mentre que l’altre rebia la llum artificial gràcies a un fluorescent.












Un cop hem arribat a l’aula, ens plantejàvem si ho hauríem fet bé, ja que cap de nosaltres ho havia fet mai, i si les ruques haurien germinat.

- Hauran sortit?
- No, no hauran sortit. Sis dies és poc. Potser triguen una mica més.
- Vols dir? Jo crec que sí hauran sortit, perquè vaig llegir que les llavors de ruca germinaven ràpid.
- Estic nerviosa, no sé si ho vam fer bé.
Hem anat ràpid a veure què havia succeït. Després d’haver fet les observacions, podem dir que de les llavors que havien rebut la llum artificial del fluorescent n’han sortit petits brots que mesuraven un centímetre i mig; en canvi, pel que fa a les exposades a llum natural només un petit brot de mig centímetre. Curiosament passades dues hores i havent obert les persianes de la classe, han crescut quatre brots més, davant la nostra sorpresa.





La primera pregunta que ens hem fet desprès d’aquesta observació és per què una havia crescut més que l’altra. A partir d’aquí, n’han desencadenat suposicions.

- Jo crec que és perquè l’exposada a la llum natural li ha faltat aigua.
- Sí, el test que té l’hivernacle ha crescut més perquè ha conservat la humitat.
- Però no li ha tocat la llum del sol, el florescent genera el mateix efecte?
Aquestes suposicions poden ser certes o falses, necessitarem més temps i dades per descobrir-ho i així, donar lloc a noves preguntes i hipòtesis.
Aquesta obsrvació ens ha generat noves qüestions que ens faran reflexionar de cara a la següent observació. Haurem de regar més sovint la ruca del costat de la finestra? Morirà ofegada la ruca de l’hivernacle si la reguem de la mateixa manera? Per tant, l’aigua que necessita, depèn del medi on es troba? Demà, potser la ruca estarà molt diferent?

Seguirem pendents i us n'anirem informant!

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Com observarem la ruca?

D’aquesta manera, hem començat per la plantació de la seva llavor i així poder veure el seu procés de germinació i com van creixent amb el pas del temps. Cal dir que aquestes llavors les hem plantat en dues condicions diferents. Trobem, d’una banda, les llavors que reben llum solar i que no estan tapades; i, de l’altra, les llavors que reben llum artificial i que, a partir de l’ús d’un plàstic que cobreix la terra, aconseguim un hivernacle de petites dimensions. D’aquesta manera, farem un seguiment continuat i veurem quines condicions afavoreixen el seu creixement i anirem responent totes aquelles inquietuds que ens vagin sorgint.


Donat que aquesta experiència en un futur podríem traslladar-la a les nostres aules, cal pensar i planificar les nostres tasques en la seva cura i com ens organitzarem. En primer lloc, on situarem les ruques? Els nostres éssers vius es troben al laboratori, que és l’aula on es duu a terme l’assignatura de Ciències Experimentals; trobem que aquest és el lloc idoni, ja que ens permet fer l’observació a totes a la vegada, a més, ens trasllada a allò que faríem a l’escola, perquè les treballaríem des de la nostra aula, per tal que tots els alumnes participessin i poguessin observar. Ja tenim les ruques situades! 

Ara bé, com les cuidarem? Una planta necessita aigua i llum, però quina és la quantitat idònia i cada quant hem de regar-les? La ruca de l’hivernacle l’hem deixat en un lloc on la llum és totalment artificial i no li dóna directament, però pensem que com està tapada ja té un cert grau d’escalfor. L’altra l’hem situat en una taula on hi toca la llum solar d’una finestra que hi ha al davant, i també la llum artificial del fluorescent. Què passarà? Quines condicions seran més adients? Esperem poder resoldre aquests interrogants en les properes entrades, així com si estem regant-la prou o necessita més aigua; de moment, l’hem regat dos cops en tres dies!

Ens acomiadem de vosaltres fins a la propera entrada, esperem tenir noves notícies demà!